Aquest dissabte m'he passejat per Montblanc i altres pobles de la Conca de Barberà i he vist tants carquinyolis que me n'han vingut ganes de fer-ne.N'he fet d'ametlla, els típics, i després n'he fet d'avellana, i així compleixo amb la meva recepta del mes amb avellanes de Reus.
He seguit la recepta de la Montserrat Seguí al seu llibre CUINAR ÉS SENZILL.
Necessitem:
-100g d'avellanes ( o d'ametlles) crues i amb pell
- 1 ou
-100g de sucre
-175g de farina
-Ratlladura de llimona
- una culleradeta de llevat en pols
- 1/2 culleradeta de canyella en pols.
- un rajolí de vi dolç.
Jo he fet aquesta quantitat dues vegades, una amb les avellanes i una altra amb les ametlles.
Poseu les avellanes ( o les ametlles) a remullar amb el vi dolç
Poseu la farina i el llevat en un bol, en forma de volcà. Al mig poseu-hi l'ou, el sucre, la canyella i la ratlladura de llimona. Treballeu-ho primer amb una forquilla i després , amb les mans; a mig treballar-ho hi afegiu les avellanes, escorregudes però encara mullades, i ho seguiu pastant fins que estigui ben unit. Si us calgués hi podeu afegir una cullerada del vi dolç per ajudar-vos.
Formeu-ne unes barretes d'uns 3cm d'ample per 1cm i mig d'altes. Poseu-les al forn uns 20 minuts. Treieu-les i quan s'hagin refredat una miqueta les talleu a llesquetes, les torneu a enfornar uns minuts més fins que agafin color.
31 comentaris:
Totes dues versions han de ser molt bones!
Una abraçada,
T'han quedat molt aconseguits, perfectes diària jo i amb les avellanes de Reus fantàstics.
petons
Hola preciosa! les fotos d'avui són precioses, i que bé es distingeix l'avellana i l'ametlla. Els carquinyolis son taaaan bons que no et canses mai de menjar-ne. Molts petons i molt bona setmana.
Qué buenos tienen que estar con avellanas, que con almendras ya los conozco.
Glòria, que bons, que han d'estar amb el vi dolç, m'hagafan ganes de ficar-me a la cuina i fer uns quans.
Una abraçada wapa!!
Dolça, tienen que estar deliciosos. Me gustan tanto con almendras como con avellanas.
¿A qué temperatura pones el horno?
Saludos
Los de almendra me encantan,y con avellanas estaran tambien buenisimos....me quedo con las dos versiones.
Besets.
Que buenos tienen que estar!!!
Petons
que buenos tienen que estar
me cojo uno de cada
un beso
Això dels carquinyolis té el seu què. La Mireia Carbó en va fer uns al seu taller de cuina que eren ben senzills de fer. El dia que trobe els apunts (no sé on els he posats), potser els prepararé. Els teus fan molt bona cara. Salutacions
A mi els carquinyolis ni fú ni fà...no m'agraden gaire les pastes 'seques'. Però ep, se apreciar perfectament quan estàn ben fets i quan són originals, com els teus :)
salut dolça, per aquets llars nó es costúm fer carquinyols, peró sí es venen en algunes botigues, de fet de cuánt en cuánt en compre, naturament són de una firma catalana molt afamada que ara nó recordo el nóm, y venen enllatats, y cal dir que surten magnifics, peró clar done per fet que els cassolans com els fets per tú, cap una llarga diferençia......salutaçións paco
Aquests carquinyolis amb "vellanes" de Reus s'hauran de tastar!. I a més, amb la recepta de la Montserrat Seguí, garantia segura!.
Els dos em semblen una idea genial!!!
Una estupenda utilización de esas estupendas avellanas...
Un abrazo
Uy con avellanas tienen que estar buenisimos.
Un besote
Que ricoss! me gustan mucho aquí en Valencia los llamamos ¨rosegons¨ y están de vicio de no parar...
Besitos
Jo sempre els he fet d' ametlla, hauré de provar-los amb avellanes, que segur que també són molt bons1
Només els he fet d'ametlla, així que tinc a pendents aquests i els de festucs!gràcies per la recepta, a reveure!
Qué bons, i l'aspecte fantastic
besets
Me encanta este tipo de galleta, es dura y me parece ideal para tomar un té.
El tono tostado es super apetitoso.
Un beso.
Mmm...amb avellanes de Reus han de ser bonissims! Entre els de festucs, els de nous i aquests d'avellanes, crec que ja hem fet totes versions possibles, je je je...
Tienes unas recetas buenísimas, y la entrada de la tiendecita, me hace recordar cuando vivía en Barcelona, cuanto echo de menos La Boquería y mis paseos por el Barrio Gótico....
Besitos
Què bons els carquinyolis i acompanyats amb uns glopets de vi ranci, hummmmmmmm!
I quina bona iniciativa promoure els productes de casa nostra...
Besades!
Desprès de la classe de la Mireia Carbó els tinc a pendents, i al veure els teus me’n as fet agafa mes ganes, cauran molt aviat.
Petonets
HOLA GUAPA TU
QUINS CARQUINYOLIS MES BONS..
http://www.enrocalacuina.blogspot.com/petonets SUSANNA
Malgrat no pugui menjar-ne...fan molt bona cara!!
Ptnts
Malgrat no pugui menjar-ne...fan molt bona cara!!
Ptnts
Que maravilla de carquinyolis, me encantan, así que tomo nota de tu receta ;)
Hola, muchísimas gracias por la visita proque así he descubierto tu blog... es genial y voy a cotillearlo enterito... llevo tiempo queriendo hacer esta receta, pero nunca me animo, a ver si me pongo!!! besos
Que bons els carquinyolis! I molt més si les vellanes són de Reus! :)
Petons!
Publica un comentari a l'entrada