Masclet de Reus

Si passegeu per Reus aquests dies veureu que estem de festa major, la festa major de Sant Pere.
Per remullar-la tenim una beguda típica: el MASCLET, una barreja, a parts iguals de dues de les begudes típiques de Reus, el vermut (Miró o Izaguirre) i el Plim.
El vermut no necessita presentació però el Plim potser si. Es tracta d'una beguda refrescant amb gust de fruites, al meu parer un pel empalagosa, fabricada per  la casa Gili S.A. que es fa a Reus des dels anys cinquantes.

Des de fa uns quants anys el Masclet és la beguda de les festes majors de Reus.

Un Masclet ben fresquet?

Bona festa major!!!!!!

Romesco de fricandó de vedella

No sé què m'està passant, però darrerament dedico moltes entrades a Tarragona... no sé,  deu ser que em tracten bé... o potser que aquella rivalitat que diuen que existeix entre ganxets i pelacanyes és més fictícia que real. 

La veritat és que una bona amiga tarragonina, la Rosa M, m'ha deixat veure un llibre sobre romesco, un llibre que ja té els seus anys, però hi ha receptes, totes de romesco, molt bones! M'he decidit a fer-ne una de carn, carn ofegada amb romesco, però com sempre he fet canvis, enlloc de la carn tallada a tacos per ofegar... tallada per a fricandó. 

A veure que us sembla!

Necessitem:

• un quilo de carn de vedella tallada per a fricandó
• una cebeta
• una cabeça d'alls
• un tomàquet
• una fulla de llorer
• una copeta de vi ranci
• un pebrot de fer romesco
• 10 avellanes torrades DOReus
• 10 ametlles torrades
• 1 carquinyoli
• 1 branqueta de julivert
• farina
• oli, sal i una miqueta de pebre.

Enfarinem lleugerament els talls de vedella, salats, i els marquem a la mateixa cassola que després els farem coure. Els reservem.

Piquem ben petita la ceba i en el mateix oli la posem a enrossir, quan comenci a gafar color hi afegim el tomàquet també talladet, ho deixem fent xup-xup i uns 5 minuts més tard hi afegim els talls de carn, la copeta de vi ranci i un got d'aigua. Hi posem la fulla de llorer i la cabeça d'alls sencera.  Ho tenim a foc baixet una mitja hora. Ho tastem de sal i hi posem una miqueta de pebre.

Passat aquest temps fem, al morter, una picada amb la carn del pebrot de fer romesco, les avellanes, les ametlles, el carquinyoli i una mica de julivert. 

Quan la carn comenci a ser tendra hi afegim aquesta picada i si volem una patata tallada a daus i /o uns quants pèsols i la fem acabar de coure fins que els filets de fricandó estiguin al seu punt, un quart d'hora - vint minuts més.

 Fet el dia abans, escalfant-lo a foc ben fluixet i amb una barra d'un bon pa...ens el vam menjar en una taula de gent RTV (de Reus de tota la vida ;-) i va agradar moltíssim... malgrat saber que la recepta venia d'on venia!

El llibre

Pastís de xocolata i cafè

Ja portem uns quants dies celebrant un fet que no es produirà fins a finals d'estiu, la jubilació d'una companya. 

Alegria, pena tot es barreja... ja no la veurem cada dia... però quan la veurem estarà més relaxada i més tranquil·la! I què caram, que ja s'ho mereix, que porta una pila d'anys a la palestra, lidiant amb les feres, fent de profe de "dibuix". Perque estem parlant d'una artista, que ara es dedicarà a pintar, a fer exposicions (ja en té una mig preparada per a la tardor a Montblanc), a gaudir dels seus nets...i a cuinar, que és una de les seves "altres" aficions.

A una colla dels que treballem i han treballat amb ella ens va obsequiar amb un berenar sopar a casa seva. Vam riure, vam menjar, vam beure... vam estar molt bé celebrant amb ella un fet tan important.

I de postres... no podia faltar el pastís amb espelmes! Un super pastís de xocolata i cafè:

 

 Vaig fer tres bases, una de pa de pessic normal, una amb un parell de cullerades de cafè soluble i una altra amb un parell de cullerades de cacau en pols (si és cola-cao poseu-n'hi 4)

La recepta del pa de pessic és una vella coneguda, per tant passeu per aquí i la veureu!

Una vegada tenim les tres bases , fetes amb motlles de la  mateixa mida, les deixem refredar bé, i després les tallarem per la meitat.

El tall...una passada!

Per muntar el pastís necessitem:

mig quilo de formatge mascarpone

1rajola de xocolata de cobertura

sucre glaç

un parell de cullerades de cafè soluble.

Desfem les tres quartes parts de la rajola de xocolata i hi afegim el mascapone, ho remenem bé fins que quedi una crema espesseta.

Aquesta crema l'anem posant damunt de cada meitat de base, per ajuntar-les, així fins a tenir una torre de sis. 

Cobrim la part de damunt i els laterals amb la crema de xocolata i mascarpone i l'empolvorem amb una mica de sucre glaç barrejada amb cafè soluble. Completem la decoració amb encenalls de xocolata que haurem fet amb el ratllador o la mandolina amb el quart de rajola de xocolata que no em fos.

A la nevera... i a punt per a la celebració!!

  "Quina taula de docents"!!!!!

I aquí la teniu,  no ho sembla que es jubili, veritat?

                                  

T de Cuina... un plaer!

 Anar a Tarragona a la part alta és un autèntic plaer, carrers estrets, porxos, la catedral.... no puc negar que és una ciutat bonica.... i penseu que si jo us dic això té molt de mèrit, recordeu que una servidora és de Reus ;-)
Val la pena acostar-s'hi de tant en tant a Tarragona, per passejar... i com no...per fer un bon dinar!

Avui tocava dinar al Taller de Cuina. La setmana passada a través de Tarragona Gastronòmica ens va tocar un menú degustació i aquest migdia  hi hem anat.

La meva idea era fer un menú degustació de Peix Blau... però vet aquí que, volent ser una bona mama, he pres a la meva xiqueta, a qui el peix blau no li fa massa goig... i com que el menú degustació és per a tots o per a  ningú, i no hi ha hagut manera de fer-la canviar d'idea hem fet el menú de diumenge... boníssim també!

Per començar:

 

Coca de tonyina amb verduretes i crema suau de romesco

Ajoblanco de meló amb ravioli de bleda i mascarpone

Saltejat de patates, calamars i espàrrecs 

amb ou a baixa temperatura.

A continuació:

Coquelette desossada, farcida amb gírgoles, regada amb salsa de ratafia i peres

Arròs al forn de llagostins, musclos i calamars.

De postres:

Brownie de xocolata i gelat

Pastís de formatge a la llet cremà

Un local acollidor, on  el noi que ens servia, l'Oscar,  es "barallava" amb un grup d'escocessos per fer-se entendre i al final ho va aconseguir,  un menjador petit i tranquil, un lloc a tenir present a l'hora de baixar a Tarragona.

Només tornar a donar les gràcies a Tarragona  Gastronòmica i a Taller de Cuina per haver-nos acollit tan  bé.

Truita de carreroles

Des que de tant en tant passejo per La Cerdanya he incorporat al meu dia a dia aliments que mai havia menjat:  isard, xicòia, cèrvol, carreroles i altres bolets...
Mentida! les carreroles les havia menjat al suc d'alguna carn guisada, principalment fricandó, però comprats sota el nom de moixernons i mai frescos, sempre secs.

Ara tinc un veí cerdà, l'Antonio, gran aficionat a la muntanya i a tots els seus fruits,  que m'abasteix... quan arribo sempre em trobo algun detallet a la nevera o al congelador. Aquesta vegada han estat unes bosses de carreroles congelades... què més vull , les va a buscar , me les neteja, les prepara i me les deixa al meu congelador...
Una senzilla truita ha estat una menja espectacular, gustosa, aromàtica... l'hem trobada  tan bona que hem decidit que valia la pena compartir-la amb vosaltres, encara que només sigui virtualment ;-)

Necessitem

• -un grapat generós de carreroles
• -una patata mitjaneta
• -un parell d'allets tendres
• -dos ous
• -oli i sal

Posem en una paella un raget d'oli on hi sofregirem els allets tallats petits, quan estiguin blanquets hi posem la patata tallada a làmines ben primetes i la fem coure, xup-xup, ben a poc a poquet, igual que fem per a una truita de patata.
Quan la patata ja és tova hi afegim les carreroles i les deixem coure uns cinc minuts, igual, xup-xup , remenant i tapat.
Ara toca batre els ous i fer la truita... i  BON PROFIT!

coca d'albercocs (6)

 Aquesta coca ha sortit d'una conversa que vaig tenir amb una amiga pel WhatsApp. No tenia clar si Corpus queia aquest dijous vinent o el de la setmana que ve... i com que a Reus per Corpus gegants i coques amb cireres volia aclarir la data. Ara ja ho sé i dimecres a la tarda tindré feina!

Doncs vam començar, missatge va, missatge ve a parlar del Corpus, de les coques i dels gegants i de sobte em diu: - Ja ho saps,  cap a Maspujols a buscar cireres!  -A Maspujols? si només hi tenim albercocs.

- A Mallorca fan coques d'albercocs i també són boníssimes, així que quan acabis amb les coques de cireres pots començar amb les d'albercocs.

Bona cosa em va dir, ja sabeu que quan sento la paraula coc o coca m'emociono ;-).  No vaig tardar gaire en tenir a les mans aquesta recepta i us he de dir que és... boníssima, ara us ha d'agradar el contrast àcid -dolç de l'albercoc cuit.

Necessitem:
-uns quants albercocs
-100g de sucre
-40g de llard
-2 ous
-20g de llevat de forner
-40g de preparat per a fer puré de patata
-75ml d'oli
-140ml d'aigia
-250g de farina de força
- sucre i canyella en pols per empolvorar.

Dins d'un  bol desfem l'aigua i el llevat i sense deixar de remenar anem afegint tots els ingredients en el següent ordre, el  llard,  els ous sencers, l'oli, el sucre, el preparat de puré i al final la farina. Ho hem d'amassar fins aconseguir una massa homogènia.
Pintarem el motlle on el volem coure amb oli i hi posem la massa i la repartirem bé.
Deixem reposar el motlle amb la massa un parell d'hores en un lloc càlid i sense corrents d'aire.ç
Mentrestant obrim els albercocs, en treiem el pinyols i els empolvorem amb sucre i canyella i els deixem fins que hagin passat les dues hores.
Preescalfem el forn a 180º.
Posem les meitats d'albercoc a la massa i hi aboquem pel damunt el suc que han fet. Si n'han fet molt no li posem tot, ens quedaria la coca mullada!
La fem coure entre 25 minuts i mitja hora, fins que vegem que té un bonic color daurat.
La deixem refredar abans de treure del motlle i l'empolvorem de sucre glaç i...BON PROFIT!

                                      quines ganes de clavar-li queixalada, veritat?

Barqueta de melva escabetxada

... o potser hauria de posar un títol més llarg: Barqueta de melva escabetxada en pa de vidre de Cal Llengüet.

La veritat és que l'inspiració va apareixer diumenge passat al matí quan "tapejavem" per Tarragona dins les I Jornades gastronòmiques del peix blau.

El programa de diumenge va ser d'allò més engrescador:

 Tres tapes a la plaça de Sant Magí, al Serrallo,

 tres més a la Rambla Nova,

 i a la bonica plaça del Rei les tres darreres,

 les nou ben acompanyades amb una INEDIT Estrella Damm.

Explicar les tapes seria repetir-me, ja que els blocaires Starbase, Marta, Gastronomia&Cia, la Juana Trujillo de Directo al Paladar i  El cocinero fiel ja ho han fet.

Doncs... a fer  una de les tapes, millor dit "versionar" una de les tapes. Ara toca triar... n'hi va haver dues que em van agradar especialment, la que ens va oferir Cal Joan del Serrallo "Barqueta de seitons de Tarragona en escabetx" i la de l 'AQRestaurant a la plaça del Rei "Sopa de romesco amb ravioli de cansalada ibèrica i sardina de Tarragona en escabetx". Les dues porten escabetx una tècnica que sovint faig amb seitons o verats.

La primera la veig possible, la segona... seria començar la casa per la teulada, i no cal!

M'he animat a escabetxar melva, ho he fet exactament igual que faig amb els  seitons...( és que feia mandra tornar a netejar seitons i la melva me l'han netejat).
 Posats els filets de melva a la nevera estaran a punt per fer-los servir al cap d'unes hores...(ja sabeu que l'escabetx amb el repòs millora)
Agafem un tall de pa de vidre i el tallem pel mig. Posem els filets de melva al damunt, ho reguem amb una miqueta de la salsa d'escabetx i ... BON PROFIT!

 

               l'original                                                             la  meva versió

                                
Ara només cal que vingueu. Tarragona està de Jornades Gastronòmiques des d'avui fins el 17 de juny. Animeu-vos a tastar el peix blau de Tarragona!